Aquest llibre té el seu origen en una preocupació personal. El seu autor tenia 14 anys quan va acabar la segona guerra mundial i va créixer amb l'esperança que es complissin les promeses que havien fet en 1941, en la Carta de l'Atlántico, els que anaven a resultar vencedors en la lluita contra el feixisme, en un programa en què ens garantien, entre altres coses, "el dret que tenen tots els pobles a escollir la forma de govern sota la qual volen viure" i una pau havia de proporcionar "a tots els homes de tots els països una existència lliure, sense por ni pobresa."

Quan compleixen setanta anys d'aquelles promeses, la frustració no pot ser més gran. No hi ha pau, l'extensió de la democràcia és poc més que una aparença i, lluny de la prosperitat global que se'ns anunciava, vivim en un món més desigual. La pobresa no solament no ha desaparegut en l'actualitat, sinó que es veu encara agreujada per l'encariment dels aliments, en un món que no aconsegueix evitar que centenars de milers d'éssers humans, especialment nens, segueixin morint de gana cada any.

Obra de referència per entendre tots els esdeveniments històrics posteriors a la segona guerra mundial. Especialment la guerra freda, la caiguda de la URSS i l'intervencionisme americà.

Era lògic que em sentís enganyat i amb dret a preguntar per les causes d'aquest fracàs, i el meu ofici d'historiador m'ha portat a fer-ho en la forma pròpia del meu treball".