La trobada entre el racionalisme modern i l'alteritat és el tema central de la literatura fantàstica: en el món comú i quotidià, un fenomen sobtat i extraordinari polvoritza en pocs segons «l'ordre natural de les coses». Caillois va definir a aquest sobtat esquinçament de la realitat: «irrupció del inadmissible». Així, la primera condició del fantàstic és, com diu Todorov, «el dubte del lector». Doncs bé, el curiós del cas és que cadascuna d'aquestes característiques del conte fantàstic poden molt bé aplicar a bona part dels «relats» d'aquest llibre, en plantejar també en la realitat un radical desplaçament de sentit, tot i que amb una notable diferència: aquí «el fantàstic» no es dóna en l'escenari de les ficcions literàries, sinó en l'àmbit històric, en el món real, tal com testimonien les fonts documentals, que poden consultar al final del volum. Només el lector podrà jutjar si tot el que refereixen aquestes pàgines és només un relat més o menys literari, o el lleu remor d'una realitat ignorada, en definitiva, el vell dilema de la literatura fantàstica.