Potser el fet més destacat de la biografia de Juan Creix sigui haver-se convertit en l'únic comandament de la policia política dictatorial depurat abans de la mort de Franco. En les raneres de la dictadura, els sectors moderats del règim necessitaven posicionar-se per al pacte inevitable de la Transició, i el comissari Creix constituïa un greu problema: era l'arquetip de la repressió contra aquests demòcrates amb els quals haurien d'entendre's en un futur proper.
La reacció de Creix es troba en aquest llibre: escriu una llarga carta en la qual relata els seus serveis al règim i l'envia als qui poden ajudar-lo en el més penós tràngol de la seva vida. En ella traça una completa història de la repressió a manera de biografia epistolar i adona de les seves operacions més importants: a Catalunya detencions de comunistes i anarquistes i destacades operacions contra el moviment obrer i estudiantil; al País Basc arrests dels membres d'ETA que han matat a Melitón Manzanas, el seu antecessor, asseient en la banqueta als encausats en el Procés de Burgos; a Sevilla, on li porten els seus èxits a Euskadi com a cap superior de Policia d'Andalusia, s'ha enfrontat a Comissions Obreres i a un notori delinqüent comú: el Lute.
La seva carta és un testimoniatge excepcional que ha permès a Antoni Batista traçar un esbós de la duríssima repressió soferta per els qui es van enfrontar a la dictadura i un retrat psicològic del que va ser un dels seus principals comissaris. Més enllà d'un ajust de comptes, es tracta d'una crònica històrica essencial per comprendre les tensions d'un règim en descomposició