Les memòries de Jordi Pujol, iniciades l'any 2007, han suposat un impacte important en la societat catalana. Aquest darrer volum, que estalona l'estricta actualitat, neix amb el suport de CiU a un govern del PSOE assetjat per la corrupció, continua amb el famós i mal publicitat Pacte del Majestic amb el PP –que Jordi Pujol contextualitza amb revelacions impagables–, i abraça també la seva retirada de la primera línia i l'aposta –aleshores molt discutida– per Artur Mas. Són especialment interessants les línies que dedica a personatges com José M. Aznar, Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod-Rovira o Felipe González. Es tracta d’uns anys decisius, en què la influència del govern català a Espanya és remarcable i en què es concreten projectes com l'Eix Transversal, l'ampliació de l'aeroport del Prat i l'arribada del TGV a Barcelona. Finalment, Jordi Pujol no obvia l'anomenada “dècada de les decepcions”, amb el desconcert de la reforma de l'Estatut i la “burla” final del Tribunal Constitucional. En un epíleg prudent però clar, Jordi Pujol parla del risc que l'actual política espanyola porti Catalunya a una difícil situació entre la residualització i l'opció independentista.